PTERIDOFITS

Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:

·Les falgueres són plantes no gaires altes que habiten en llocs humits i ombrívols. Tenen arrels, tiges i fulles. Les fulles s’anomenen frondes. Necessiten aigua per reproduir-se. En l’època de reproducció prop de les de les puntes de les fulles surten : són els sorus que contenen esporangis. Quan són madurs, surten els esporangis i alliberen espores que formen una nova planta.Els gàmetes masculins neden fins a l’aparell reproductor femení.

·Els equisets, o cues de cavalls, són plantes de no gaire alçada que viuen al voltant d’estanys i rius. Tenen rizoma que es ramifica en un ventall de branques primes. Als nusos hi ha les fulletes en forma d’esquama. En l’època de reproducció els hi surt una tija reproductora a la part de dalt on hi surt una mena de pinya on hi ha els esporangis.

Angiospermes: Monocotileoònies

Es caracteritzen perquè la seva llavor està formada per una sola peça o cotilèdon. Com a trets morfològics característics tenen l’arrel fasciculada, la tija herbàcia i les fulles sèssils i de nerviació paral·lela. 

Cetacis de les Balears

Angiospermes dicotiledònies

                                                                         DICOTILEDÒNIES.

Les magnoliòpsides (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe de plantes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta), subdivisió dels magnolifits(Magnoliophytha).

Agrupa unes 170.000 espècies de gran importància, tant en el medi ambient com econòmicament i s'han adaptat a pràcticament tots els ambients de la terra mostrant una enorme diversitat quant a la seva morfologia, mida i hàbit.

Briòfits

Els briòfits és el nom tradicional per a referir-se a totes les plantes terrestres embriofitins que no tinguin un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars.
Alguns briòfits sí que tenen teixits especialitzats pel transport d'aigua; tanmateix els manca la lignina i per això o es considera que tinguin un atèntic teixit vascular. Actualment es creu que els briòfits no són un grup natural (un grup monofilètic); tanmateix convé que aquest nom romangui en ús com a terme col·lectiu per les molses (Bryophyta) , hepàtiques (Marchantiophyta) i antocerotòfits (Anthocerotophyta. Els briòfits en sentit ampli produeixen estructures reproductives tancades (gametangis i esporangis), però no produeixen ni flors ni llavors, es reprodueixen per espores.

Gimnospermes

                                                                 GIMNOSPERMES

Les gimnospermes (Gymnospermae) són un grup de plantes amb llavor (espermatofits).

Les plantes gimnospermes produeixen microspores que esdevenen grans de pol.len i megaspores retingudes en un òvul.

Després de la fertilització (normalment anemòfila) que junta la microspora i la megaspora es forma un embrió que junt amb altres cèl·lules ovulars acaben transformant-se en una llavor (esporòfit).

Havia estat considerat un grup taxonòmic, però les anàlisis genètiques han demostrat que era un grup parafilètic amb les angiospermes.