dilluns, 16 de desembre de 2013

PTERIDOFITS


Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:
·Les falgueres són plantes no gaires altes que habiten en llocs humits i ombrívols. Tenen arrels, tiges i fulles. Les fulles s’anomenen frondes. Necessiten aigua per reproduir-se. En l’època de reproducció prop de les de les puntes de les fulles surten : són els sorus que contenen esporangis. Quan són madurs, surten els esporangis i alliberen espores que formen una nova planta.Els gàmetes masculins neden fins a l’aparell reproductor femení.


·Els equisets, o cues de cavalls, són plantes de no gaire alçada que viuen al voltant d’estanys i rius. Tenen rizoma que es ramifica en un ventall de branques primes. Als nusos hi ha les fulletes en forma d’esquama. En l’època de reproducció els hi surt una tija reproductora a la part de dalt on hi surt una mena de pinya on hi ha els esporangis.

Angiospermes: Monocotileoònies

Es caracteritzen perquè la seva llavor està formada per una sola peça o cotilèdon. Com a trets morfològics característics tenen l’arrel fasciculada, la tija herbàcia i les fulles sèssils i de nerviació paral·lela. 


Cetacis de les Balears

Angiospermes dicotiledònies

                                                                         DICOTILEDÒNIES.


Magnòlia
Les magnoliòpsides (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe de plantes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta), subdivisió dels magnolifits(Magnoliophytha).
Agrupa unes 170.000 espècies de gran importància, tant en el medi ambient com econòmicament i s'han adaptat a pràcticament tots els ambients de la terra mostrant una enorme diversitat quant a la seva morfologia, mida i hàbit.



Briòfits

Els briòfits és el nom tradicional per a referir-se a totes les plantes terrestres embriofitins que no tinguin un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars.
Alguns briòfits sí que tenen teixits especialitzats pel transport d'aigua; tanmateix els manca la lignina i per això o es considera que tinguin un atèntic teixit vascular. Actualment es creu que els briòfits no són un grup natural (un grup monofilètic); tanmateix convé que aquest nom romangui en ús com a terme col·lectiu per les molses (Bryophyta) , hepàtiques (Marchantiophyta) i antocerotòfits (Anthocerotophyta. Els briòfits en sentit ampli produeixen estructures reproductives tancades (gametangis i esporangis), però no produeixen ni flors ni llavors, es reprodueixen per espores.


Gimnospermes

                                                                 GIMNOSPERMES

Fichtennadel.jpg



Les gimnospermes (Gymnospermae) són un grup de plantes amb llavor (espermatofits).

Les plantes gimnospermes produeixen microspores que esdevenen grans de pol.len i megaspores retingudes en un òvul.
Després de la fertilització (normalment anemòfila) que junta la microspora i la megaspora es forma un embrió que junt amb altres cèl·lules ovulars acaben transformant-se en una llavor (esporòfit).
Havia estat considerat un grup taxonòmic, però les anàlisis genètiques han demostrat que era un grup parafilètic amb les angiospermes.

dijous, 31 d’octubre de 2013

Garrofer-Ceratonia siliqua


El garrofer és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada i de tronc gruixut i generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins gairebé tocar el terra. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols, sense el folíol imparell. Les flors neixen directament sobre la llenya vella, mai en els brots nous i s'agrupen. Hi ha tres tipus de garrofers: plantes femenines, que donen flors femenines i fruits; plantes masculines, que només fan flors masculines, i plantes que fan flors amb els òrgans masculins i femenins. El seu fruit, anomenat garrova o garrofa forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que un cop madur assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.
És un arbre propi del litoral mediterrani ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. A la península Ibèrica es troba sobretot en el litoral.

ARBRE                                                                                           FRUIT