HOLOTÚRIES-HOLOTHURIA TUBULOSA

Família: Eriçons i cogombres

Tipus paisatge: Immersio poc fonda

Com és?

Amb forma de cuc gran, grandària fins a 30 centímetres de llarg i 6 cm d'ample. Nombroses papil·les fosques per tot el cos. Pell gruixuda i robusta. La coloració del dors va del marró rogenc al violeta marró. Té gruixudes protuberàncies a la superfície.

On viu?

Sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació dels fons durs. Profunditat a partir de 2 metres de fins a 80 m.

Com s’alimenta?

S’alimenta de material orgànic i petits organismes que són ingerits o absorbits al mateix temps que la sorra.

Com es reprodueix?

Al final de l'estiu realitza migracions per a la posada cap a aigües superficials, on és possible veure la posició típica de la posada; els animals alçats gairebé del tot.

EQUINODEUS-PARACENTROTUS LIVIDUS

Canal ambulacral: Cada un dels canals que sorgeixen del canal anular. Els cinc canals, també anomenats radials, s’estenen pels costats del cos i corresponen a les plaques ambulacrals.

Canal anular: Canal circular que forma part del sistema ambulacral. Envolta la boca i se situa al disc central de l’animal.

Canal petri: Canal que comunica la placa madrepòrica amb el canal anular. Aquest canal té la capacitat de contreure’s, deixant el sistema ambulacral tancat, de manera que la pressió interna dels canals pot variar segons les necessitats de l’animal.

Gònada: És el nom genèric que rep l’òrgan reproductor de qualsevol animal.

Llanterna d’Aristòteles: És un aparell mastegador molt complex exclusiu dels eriçons de mar (equinoïdeus). La part més visible d’aquesta llanterna està formada per cinc dents amb forma triangular.

Madreporita: Placa perforada per on entra l’aigua al sistema ambulacral. La seva posició depèn del grup d’equinoderms en que ens trobem. També s’anomena placa madrepòrica. En els eriçons de mar la trobem a la cara aboral.

Pedicel•lari: És un peu ambulacral modificat. La part final d’aquests peus està modificada i pren forma de pinça, és a dir, tenen la capacitat d’obrir-se i tancar-se. Els pedicel•laris es troben principalment en els grups de les estrelles de mar i dels eriçons.

Les plantes es mouen?

Les plantes tenen la capacitat d’executar certs moviments que els hi faciliten la captació de nutrients, aconseguir aigua, millorar la captació de llum, defensar-se dels depredadors... en definitiva, adaptar-se a les condicions ambientals.
Degut a la lentitud amb la qual molts d’aquests moviments es produeixen, la gravació amb diferents càmeres de vídeo, webcams, etc. ens permet veure-les i analitzar-les.

GOBI(peix)

El gobi (Gobio gobio) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

HABITAT

A Catalunya aquest peix es troba a l'Estany de Puigcerdà i puntualment en alguns llocs del Rosselló. Ès un peix gregari i l'hi agrada viure en grups d'unes quantes dotzenes d'individus. No passa dels 15 cm de talla, amb un pes màxim d'uns 30 g.

Les femelles ponen uns 2.000 ous de maig a juny entre les pedres i la vegetació aquàtica.

CRANC (Crustaci)

DEFINICIO

Els crustacis (Crustacea) és un nombrós grup d'artròpodes, normalment considerats com un subfílum. És un grup polifilètic dintre dels pancrustacis, dels quals exclou els hexàpodes.

HABITAT

Gairebé tots viuen en ambients aquàtics, tant marins com d'aigua dolça.Algunes espècies estan adaptades a la vida fora de l'aigua.

ESTRUCTURA

• Cos dividit en cap, tòrax i abdomen però que en algunes espècies hi pot haver unió dels dos primers en un cefalotòrax.
• Dos parells d'antenes
• Ulls compostos
• Respiració per difusió en el cos o brànquies
• Cos amb cuirassa de quitina i altres proteïnes
• Necessitat de fer mudes de l'esquelet extern.

FIDEUS DE MAR-ANEMONIA VIRIDIS

L'anemone de mar comuna, també coneguda amb el nom de fideus de mar (Anemonia viridis, abans A. sulcata), és una anemone de mar que es troba a l'est de l'oceà atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani.

L'anemone de mar comuna es troba en aigües entre marees i també fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran.

És ovípara i té els sexes separats.

Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris, però en altres casos són de color verd fort amb puntes porpra. Això es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi. Té uns 200 tentacles d'uns 15 cm de llargada.

                                                                  

ERIÇO DE MAR-ECHINOIDEA

Els equinoïdes (Echinoidea) són una classe d'animals equinoderms, coneguts de forma genèrica com a eriçons de mar, garotes, garoines, paparinells o bogamarins. El seu cos és de forma generalment globular, semblants a un globus irregular, i recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. La grandària de la «closca», anomenada testa pot estar entre 3 i 10 cm, segons les espècies.