dilluns, 16 de desembre del 2013

PTERIDOFITS


Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:
·Les falgueres són plantes no gaires altes que habiten en llocs humits i ombrívols. Tenen arrels, tiges i fulles. Les fulles s’anomenen frondes. Necessiten aigua per reproduir-se. En l’època de reproducció prop de les de les puntes de les fulles surten : són els sorus que contenen esporangis. Quan són madurs, surten els esporangis i alliberen espores que formen una nova planta.Els gàmetes masculins neden fins a l’aparell reproductor femení.


·Els equisets, o cues de cavalls, són plantes de no gaire alçada que viuen al voltant d’estanys i rius. Tenen rizoma que es ramifica en un ventall de branques primes. Als nusos hi ha les fulletes en forma d’esquama. En l’època de reproducció els hi surt una tija reproductora a la part de dalt on hi surt una mena de pinya on hi ha els esporangis.

Angiospermes: Monocotileoònies

Es caracteritzen perquè la seva llavor està formada per una sola peça o cotilèdon. Com a trets morfològics característics tenen l’arrel fasciculada, la tija herbàcia i les fulles sèssils i de nerviació paral·lela. 


Cetacis de les Balears

Angiospermes dicotiledònies

                                                                         DICOTILEDÒNIES.


Magnòlia
Les magnoliòpsides (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe de plantes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta), subdivisió dels magnolifits(Magnoliophytha).
Agrupa unes 170.000 espècies de gran importància, tant en el medi ambient com econòmicament i s'han adaptat a pràcticament tots els ambients de la terra mostrant una enorme diversitat quant a la seva morfologia, mida i hàbit.



Briòfits

Els briòfits és el nom tradicional per a referir-se a totes les plantes terrestres embriofitins que no tinguin un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars.
Alguns briòfits sí que tenen teixits especialitzats pel transport d'aigua; tanmateix els manca la lignina i per això o es considera que tinguin un atèntic teixit vascular. Actualment es creu que els briòfits no són un grup natural (un grup monofilètic); tanmateix convé que aquest nom romangui en ús com a terme col·lectiu per les molses (Bryophyta) , hepàtiques (Marchantiophyta) i antocerotòfits (Anthocerotophyta. Els briòfits en sentit ampli produeixen estructures reproductives tancades (gametangis i esporangis), però no produeixen ni flors ni llavors, es reprodueixen per espores.


Gimnospermes

                                                                 GIMNOSPERMES

Fichtennadel.jpg



Les gimnospermes (Gymnospermae) són un grup de plantes amb llavor (espermatofits).

Les plantes gimnospermes produeixen microspores que esdevenen grans de pol.len i megaspores retingudes en un òvul.
Després de la fertilització (normalment anemòfila) que junta la microspora i la megaspora es forma un embrió que junt amb altres cèl·lules ovulars acaben transformant-se en una llavor (esporòfit).
Havia estat considerat un grup taxonòmic, però les anàlisis genètiques han demostrat que era un grup parafilètic amb les angiospermes.

dijous, 31 d’octubre del 2013

Garrofer-Ceratonia siliqua


El garrofer és un arbre perennifoli de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada i de tronc gruixut i generalment irregular, amb branques llargues i robustes que poden vinclar-se fins gairebé tocar el terra. Les fulles són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols, sense el folíol imparell. Les flors neixen directament sobre la llenya vella, mai en els brots nous i s'agrupen. Hi ha tres tipus de garrofers: plantes femenines, que donen flors femenines i fruits; plantes masculines, que només fan flors masculines, i plantes que fan flors amb els òrgans masculins i femenins. El seu fruit, anomenat garrova o garrofa forma una beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, que un cop madur assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.
És un arbre propi del litoral mediterrani ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. A la península Ibèrica es troba sobretot en el litoral.

ARBRE                                                                                           FRUIT

Pistacia lentiscus - Llentiscle

El llentiscle o llentrisca (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies. S'anomena mata a diversos llocs dels Països Catalans, com al Bages, al Garraf, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears.
És un arbust perenne, de fulles compostes. Els fruits primer són vermells i després -quan maduren- es tornen negres. És força comú al sotabosc de les pinedes ialzinar
Fitxer:Llentiscle7de maig1169.JPG

Pinus halepensis - pi blanc

El pi blanc (Pinus halepensis), dit pi bord a Eivissa i Formentera, i freqüentment pi carrasco al País Valencià és un arbre del gènere Pinus originari de la regió mediterrània tant del nord com del sud. El nom científic de l'espècie prové de la ciutat síria d'Alep.
Arbre de fins a 20 metres d'alçada, les branques i l'escorça són grisenques (d'aquí li vé el nom de pi blanc). Fulles de 0'7 a 1mm d'amplada i
 de 3'5 a 7 cm de longitud d'un verd groguenc. Floreix l'abril o el maig. Nombroses pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents.
És un arbre bastant xeròfil i heliòfil.
Als Països Catalans es troba des del nivell del mar fins un màxim de 1200 metres d'altitud al País Valencià, 1100 a les Balears i 1000 metres a Catalunya. És l'arbre dominant a grans extensions del país de l' alzinar, on s'ha estès colonitzant els conreus abandonats, ja que es tracta d'una espècie oportunista. També els incendis afavoreixen la seva propagació, ja que d'una banda el foc fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors i d'una altra les altes temperatures afavoreixen l'obertura de les pinyes: és una espècie piròfita. En general ocupa les posicions de solana excepte de l'Alacantí i el Baix Segura cap al sud, on l'augment de l'aridesa fa que es refugiï en l'obaga i llocs frescals.
Pinyes

Juniperus phoenicea - Savina comuna

La savina comunasavina negrasavina marítimaarbre de l'encens o sivina(Juniperus phoenicea) és un arbre o arbust del gènere Juniperus.

La savina és originària de la zona mediterrània i també es troba a Madeira, Illes Canaries i l'oest d'Aràbia. A totes les illes Balears hi està molt representada la subespècie (considerada per alguns taxonomistes com a varietat) Lycia.
És una planta molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres o lleugerament salins; per això es troba des del nivell del mar fins els 2.400 metres d'altitud. Creix en forma silvestre o plantada en jardins.
Pot arribar a ser un arbre de fins a 12 metres d'alt, o ser un arbust de dos metres. El tronc de vegades és tortuós i la capçada pot estar deformada per l'acció del vent (sovint es veu així en zones litorals de Menorca).
Les fulles juvenils són aciculars i les adultes imbrincades.
Normalment és un arbre monoic però alguns exemplars són dioics (plantes masculines i femenines separades). Les flors masculines dispersen el pol·len al principi de primavera i les flors femenines es transformen en un gàlbul marró taronja amb de 3 a 8 llavors.
Juniperus phoenicea berries.jpg

Estepa blanca - Cistus albidus

L′estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus) és un arbust de la família de les cistacies. Les fulles són perennes i de color verd grisenc (ja que estan cobertes per pèls blancs), la qual cosa li dóna el nom albidus i la diferencia d'altres estepes. Les flors, grosses, són rosades i tenen els pètals lleugerament arrugats. Els fruits són una càpsula o voide on es troben les llavors. És, potser, l'estepa més estesa als Països Catalans i creix, independentment del tipus de substrat, en zones influïdes per la Mediterrània.

Fitxer:Cistus albidus flowers.jpg

dijous, 17 d’octubre del 2013

La Posidonia oceanica

L'alga de vidriers, altina o posidònia (Posidonia oceanica) és una planta aquàtica del gènere Posidonia endèmica de la Mediterrània. Malgrat el seu nom vulgar no es tracta d'una alga sinó d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits. Les restes de posidònia a les platges són una indicació de la seva presència al fons marí.
La posidònia oceànica es reprodueix asexualment generant clons. Un sol exemplar de posidònia s’ha comprovat que s’estèn al llarg de 15 km i pot tenir una massa de més de 6.000 tones, amb una edat estimada de 100.000 anys, cosa que en faria l’organisme viu més vell del món.

La posidònia és una planta aquàtica que viu als fons marins, fins a uns 40 m de fondària; les tiges són subterrànies en forma de rizomes, horitzontals o verticals, que poden arribar a fer diversos decímetres de gruix, a l'extrem de cada rizoma surt un feix de fulles, que són llargues i acintades, d'un cm d'ample per uns 50 cm o més de llarg, amb nervis paral·lels i àpex arrodonit; a la tardor perd part de les fulles. La floració no és periòdica i no es coneixen amb precisió els mecanismes que la regulen, les flors, de color verdós, són inflorescències es forma d'espiga protegides per bràctees i situades sobre un llarg peduncle, sense calze ni corol·la, amb tres estams que produeixen un pol·len viscós i filamentós que pot ser transportat pels corrents cap els pistils d'altres plantes. El fruit és una baia de color verd i forma semblant a una oliva que conté una llavor i rep el nom d'oliva de mar; la disseminació es fa gràcies a que el fruit sura mentre la polpa, el pericarp, no es descompon i pot ser transportat per l'onatge.                                                 

dijous, 10 d’octubre del 2013

SES BLEDES


                                                                SES BLEDES.

L'illa de ses Bledes o illes Bledes es troba devora el cap de s'Alairó, al municipi d'Es Mercadal a Menorca, és una zona d'especial interès per a la protecció de les aus. Just davant mateix de l'illa, es troba cala Barril.
També hi ha una illa de ses Bledes a l'arxipèlag de Cabrera i una altra illa de ses Bledes a Eivissa.
L'illa de ses Bledes de Menorca té una extensió de 3,67 hectàrees, està a 163 metres de Menorca i la seva altitud màxima és de 60,7 metres.

dijous, 3 d’octubre del 2013

Presentacio

Hola soc Joshua Garcia soc de Eivissa,vaig a l'institut IESXarc en Santa Eularia,vaig a 3ºD i estic en la classe de ciencies experimentals.
Hola em dic Patricio Torres soc de Eivissa,Santa Eularia vaig a l'institut IES Xarc,vaig a 3ºA i estic en la classe de ciencies experimentals.
Hola soc Toni Ferrer d'Eivissa, Santa Eulalia, vaig al IES Xarc, a la clase 3ºA i a l'optativa de Ciencies Experimentals