L'alga de vidriers, altina o posidònia (Posidonia oceanica) és una planta aquàtica del gènere Posidonia endèmica de la Mediterrània. Malgrat el seu nom vulgar no es tracta d'una alga sinó d'una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits. Les restes de posidònia a les platges són una indicació de la seva presència al fons marí.
La posidònia oceànica es reprodueix asexualment generant clons. Un sol exemplar de posidònia s’ha comprovat que s’estèn al llarg de 15 km i pot tenir una massa de més de 6.000 tones, amb una edat estimada de 100.000 anys, cosa que en faria l’organisme viu més vell del món.
La posidònia és una planta aquàtica que viu als fons marins, fins a uns 40 m de fondària; les tiges són subterrànies en forma de rizomes, horitzontals o verticals, que poden arribar a fer diversos decímetres de gruix, a l'extrem de cada rizoma surt un feix de fulles, que són llargues i acintades, d'un cm d'ample per uns 50 cm o més de llarg, amb nervis paral·lels i àpex arrodonit; a la tardor perd part de les fulles. La floració no és periòdica i no es coneixen amb precisió els mecanismes que la regulen, les flors, de color verdós, són inflorescències es forma d'espiga protegides per bràctees i situades sobre un llarg peduncle, sense calze ni corol·la, amb tres estams que produeixen un pol·len viscós i filamentós que pot ser transportat pels corrents cap els pistils d'altres plantes. El fruit és una baia de color verd i forma semblant a una oliva que conté una llavor i rep el nom d'oliva de mar; la disseminació es fa gràcies a que el fruit sura mentre la polpa, el pericarp, no es descompon i pot ser transportat per l'onatge.
