GOBI(peix)

El gobi (Gobio gobio) és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

HABITAT

A Catalunya aquest peix es troba a l'Estany de Puigcerdà i puntualment en alguns llocs del Rosselló. Ès un peix gregari i l'hi agrada viure en grups d'unes quantes dotzenes d'individus. No passa dels 15 cm de talla, amb un pes màxim d'uns 30 g.

Les femelles ponen uns 2.000 ous de maig a juny entre les pedres i la vegetació aquàtica.

CRANC (Crustaci)

DEFINICIO

Els crustacis (Crustacea) és un nombrós grup d'artròpodes, normalment considerats com un subfílum. És un grup polifilètic dintre dels pancrustacis, dels quals exclou els hexàpodes.

HABITAT

Gairebé tots viuen en ambients aquàtics, tant marins com d'aigua dolça.Algunes espècies estan adaptades a la vida fora de l'aigua.

ESTRUCTURA

• Cos dividit en cap, tòrax i abdomen però que en algunes espècies hi pot haver unió dels dos primers en un cefalotòrax.
• Dos parells d'antenes
• Ulls compostos
• Respiració per difusió en el cos o brànquies
• Cos amb cuirassa de quitina i altres proteïnes
• Necessitat de fer mudes de l'esquelet extern.

FIDEUS DE MAR-ANEMONIA VIRIDIS

L'anemone de mar comuna, també coneguda amb el nom de fideus de mar (Anemonia viridis, abans A. sulcata), és una anemone de mar que es troba a l'est de l'oceà atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani.

L'anemone de mar comuna es troba en aigües entre marees i també fins a 20 m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran.

És ovípara i té els sexes separats.

Els tentacles de les anemones en aigües tèrboles o profundes poden ser de color gris, però en altres casos són de color verd fort amb puntes porpra. Això es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi. Té uns 200 tentacles d'uns 15 cm de llargada.

                                                                  

ERIÇO DE MAR-ECHINOIDEA

Els equinoïdes (Echinoidea) són una classe d'animals equinoderms, coneguts de forma genèrica com a eriçons de mar, garotes, garoines, paparinells o bogamarins. El seu cos és de forma generalment globular, semblants a un globus irregular, i recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. La grandària de la «closca», anomenada testa pot estar entre 3 i 10 cm, segons les espècies.

                                                                          

PTERIDOFITS

Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:

·Les falgueres són plantes no gaires altes que habiten en llocs humits i ombrívols. Tenen arrels, tiges i fulles. Les fulles s’anomenen frondes. Necessiten aigua per reproduir-se. En l’època de reproducció prop de les de les puntes de les fulles surten : són els sorus que contenen esporangis. Quan són madurs, surten els esporangis i alliberen espores que formen una nova planta.Els gàmetes masculins neden fins a l’aparell reproductor femení.

·Els equisets, o cues de cavalls, són plantes de no gaire alçada que viuen al voltant d’estanys i rius. Tenen rizoma que es ramifica en un ventall de branques primes. Als nusos hi ha les fulletes en forma d’esquama. En l’època de reproducció els hi surt una tija reproductora a la part de dalt on hi surt una mena de pinya on hi ha els esporangis.

Angiospermes: Monocotileoònies

Es caracteritzen perquè la seva llavor està formada per una sola peça o cotilèdon. Com a trets morfològics característics tenen l’arrel fasciculada, la tija herbàcia i les fulles sèssils i de nerviació paral·lela. 

Cetacis de les Balears